L’obra d’en Gerard Mas és una d’aquelles obres difícils de catalogar. Doncs tot i haver triat el complicat ofici d’escultor per a expressar-se, la seva obra respira l’alè de la figuració d’aire més classicitzant sense perdre el contacte amb la realitat, i això no és fàcil.

En Gerard ens ofereix la possibilitat de tastar, a través d’un ofici senzilla i autodidàcticament ben après –això vol dir amb voluntat- una manera d’entendre el món sense trampes ni falses pretensions. Amb oberta ironia i sobretot bon gust, les seves millors obres recuperen l’aire d’una escola normalment mal entesa i incomprensiblement oblidada de l’art català de profundes arrels mediterrànies.

Els qui coneixem des de fa temps l’obra de l’artista hem pogut gaudir de la seva original i malauradament poc vista “Petita Estàtua Porcestre”, i anhelem arribar a veure materialitzada algun dia la seva “Porca Capitolina”, obres ambdues, com ara el marbre “Cariàtide Inversa amb Pèplum”, projectades amb la mirada clavada en el present. Tot des d’una manera de fer clàssica i l’ofici de sempre, però amb una manera de veure el món a través del sedàs de la sàtira, fins i tot de l’ irreverència, doncs en veure invertida la cariàtide no podem deixar d’associar aquesta imatge amb el penosament famós “burka” afganès.

A en Gerard, com a un faune expert i extranyament tranquil, li plau de revisar la història de l’art. Com per exemple en les seves talles de nens africans a tamany real, amb la mirada desperta com en els retrats egipcis o grecs, o com els del mestre Rebull, que ens interpel•len des d’aquell espai incògnit que hi ha entre la natura i l’espècie humana, la natura i l’obra d’art.

 

Joan Navarro, escultor.
Catàleg Palau de la Mercè. Novembre de 2005